28.5.07

Democracia avorrida

En vista dels resultats de les eleccions municipals ja n'hi ha per quedar ben avorrit per part dels que som simpatitzants de CiU almenys, encara que els altres, els esquerrans socialistes i republicans, és llepin els dits de la seva més aviat bona sort de pastís que els ha tocat. El panorama polític espanyol ja comença a semblar-se a la "guia telefònica" que, esta desprovista de poesia i en rés se la pot comparar amb El Quixot. Moltíssims ciutadans voldriem que la política espanyola s'assamblés més a les obres de literatura que encenen les passions y fan bellugar les masses vers la seva lectura. Com veiem, ja només som quatre gats els que anem a dipositar les paperetes, i per acabar-ho d'arrodonir: quatre gats ben emprenyats. Ens manca una altre manera de fer política, amb llistes obertes on és pugui votar a qualsevol candidat de forma individual, i també un canvi de lleis parlamentaries que prohibeixin fer aliances entre dos o més partits. El Tripartit-Contuberni en te la culpa de l'alt índex d'abstenció a Catalunya. Ens hem d'emmirallar amb França que ja te moltíssims anys d'experiència democràtica, i aquí és molt oportú de seguir els consells del savis que en general son el vells, en aquest cas la VELLA França. En la nostra Espanya només en portem uns 33 de democràcia, més a menys l'edat de Crist, i ja es hora d'intentar una nova naixença cap a nous sistemes. Per cert que, el mateix diumenge dia 27 la portada d'El Periódico posava a tota plana la cara d'en Fidel Castro i un titular que deia "A algunos tampoco les gusta la democracia", una genialitat per animar la gent perque vagin a votar, i els directius d'El Periódico van tenir una idea brillant. Diuen que la política és massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics, i d'aquí que urgeix la participació dels ciutadans, i aquesta eina d'Internet avui ens obra noves possibilitats. Vinga doncs, a opinar en els fòrums i en els blogs dels polítics.

6.5.07

Sarkozy President


Molt content estic que hagi guanyat el candidat Sarkozy (caram quin cognom més difícil d'escriure, ja n'aprendrèm). Ha sigut molt providencial com si fos un miracle desitjat aquesta victòria d'en Nicolàs Sarkozy ja que, els valors amb majúscula (Valors), estàn en decadència en l'Europa acomodada començant per Espanya passant per França, Holanda, i acabant per Alemanya, sense arribar a les nacions escandinaves perquè en aquestes els governs ja han trobat la manera de premiar a les famílies per tenir descendència, i tampoc no van tan desencaminats aquests de dalt com els europeus del centre i la part baixa del continent. Ara amb aquesta derrota de la nomenada "Zapatera" de França, esperem que als socialistes espanyols se'ls hi baixin els fums de prepotència revisionista rebentadora de tombes mortuories del 36. Gracies a la victòria de Sarkozy això de la "memòria històrica" perdrà fúria bestial d'interesos per un sol cantó i és tornarà més suau cercant les veritats pels dos costats. Moltes gracies germans i veïns francesos per haver escollit a aquest home que ha tingut la valentia de parlar de les "arrels cristianes de França". Almenys amb aquest president també s'abaixaràn els fums de l'altre prepotència emprenyadora que és l'Islam, que els mateixos socialistes tracten com si fos la nineta dels seus ulls.
Sarkozy, noi, per molts anys. Governa bé i resa algún rosari a la Mare de Deu de Lourdes que, molt te la mereixes tenir per patrona. Amén.
Se m'oblidava posar un missatge per als socialistes del Tripartit i altres regnatures esquerranes i el teniu aquí: quan les barbes del veí vegis pelar posa les teves a remullar.
--------------------