Em sento molt entristit per les greus catàstrofes esdevingudes al país del Japó.
De fet és un país en que ja tenen prou dificultats per viure amb una geologia tant complicada, i no mereixen que el destí els hagi castigat tant salvatjement. Com a cosa curiosa era el primer divendres de Quaresma i per més súmmum el dia 11, el moment del cataclisme. Els que som creients en Deu, en alguns detalls encara som capaços de veure-hi la ma de L'Etern que en certa manera fa coincidir certes "garrotades" (catàstrofes) en dies de significat religiós, i tenint en compte aquesta coincidència per als creients ens resulta una mica de consol dintre de la mateixa desgracia. Curiosament, el terrorífic terratrèmol de Lisboa de l'any 1700 va esdevenir el dia de Tots Sants, concretament el dia 1 de novembre, el tenim aquí a Wikipedia. També el terratrèmol de l'any 1400 a la ciutat d'Olot s'esdevingué en un dia molt significatiu religiós, concretament el dia de La Candelera. També els recents terratrèmol i tsunami de l'Indic del 2004 va esdevenir en unes dates ben significatives, rés més que el dia de Sant Esteve l'endemà de Nadal. Podem suposar que ve a ser com una crida dels Deus (La Trinitat) a fer penitència i com una mena de càstig perquè ens en recordèm. Tothom es lliure de creure el que vulgui al respecte i també de no creure en rès que resulta molt còmode.
En quant a les centrals nuclears que han quedat malmeses em penso que dintre de la desgracia aquestes catàstrofes faran que els dirigents polítics mundials accelerin a tota pastilla les millores de seguretat per evitar en el futur problemes encara molt pitjors. Si ens fiquem a ser optimistes (per cert, molt difícil en aquests moments terrorífics) podem afirmar que no hi ha mal que per be no vingui. L'energia nuclear certament és molt perillosa però els científics i els governs s'empatollen a continuar instal·lant centrals de producció elèctrica quan el millor que haurien de fer es predicar al poble que s'abstingués de banalitats i visqués una vida més austera per estalviar energia, que traduït en cristià es podria dir: fer més penitència. En alguns suposats missatges que diuen baixen del Cel per mitjà de la Mare de Deu, es parla de fer penitència del contrari vindrà un gran "càstig", ho podem trobar escanejant amb Google, es molt interessant i cadascú pot creure el que consideri, o no creure en rés que resulta de comoditat marquesal.
Però no podem oblidar que el cataclisme que en aquests moments agafa la categoria d'apocalíptic es l'escapament de radioactivitat de les centrals greument afectades, i ens queden el sisme i el tsunami en segon lloc en quant a gravetat.
Com a cosa encara més curiosa, he escanejat per Internet aixó de l'energia nuclear i he trobat unes webs que tracten dels avions militars de la guerra freda que els feien funcionar amb un reactor nuclear. La bestialitat i la imprudència humana com veiem no te límit.
Com a nota d'última hora referent a la refrigeració dels reactors nuclears, en les centrals de 3ª i última generació, diuen que han inventat un sistema per descarregar aigua damunt del reactor sense necessitar energia elèctrica o grup electrogen d'emergència, com tot el que tenien a Japò que el tsunami va destruir. Es tracta de posar un gran dipòsit molt elevat d'aigua i que l'aigua pugui caure per gravetat, o sigui: sistema WC, per ser més exactes. Almenys tenen la seguretat de que la Llei De La Gravetat no pot fallar mai mentres es mantingui el dipòsit d'aigua intacte. Espero que els funcioni l'ínvent en les futures centrals.
11.3.11
El Discurs Del Rei
Acabo d'anar a veure la pel·lícula "El Discurso Del Rey". Es bona però no pas per veura-la més d'una vegada ja que no enganxa per la seva més aviat poca espectacularitat plàstica. La major part del temps és desenvolupa amb diàlegs de primers plans entre els protagonistes, sense gaire parafernalia de muntatges artificiosos i multitudinaris. Retrata molt bé els aspectes cerimoniosos i familiars de la monarquia anglesa i alguns dels seus membres històrics que han sigut uns faldillers i que a l'hora d'escollir entre servir al poble o entregar-se en braços a la concubina de torn, han preferit la opció segona renunciant a la reialesa a favor d'un altre germà, encara que el destinat a ser el rei fos un disminuït verbal. En aquesta historia es el rei Eduard que abdica per l'amor d'una dona, i passa la reialesa a favor del seu germà tartamut (quec) Jordi VI.
Es un film que ha obtingut molts premis i suposo que haurà rebut els nombrosos òscars degut a que el tema és una historia verídica, es un retrat de la monarquia més poderosa del mon en aquell temps (una quarta part dels habitants del planeta), es la historia del mateix pare de l'actual reina d'Anglaterra n'Isabel II, es el començament de la Segona Guerra Mundial, es la primera oportunitat de donar un missatge al mon contra el Nazisme, i es el moment en que Anglaterra declara entrar en la Gran Guerra.
Com a cosa curiosa quan el rei tartamut va a la casa del terapeuta que l'ha de ajudar a guarir-se podem veure que la sala de trobada es un local amb les parets "decorades" o més ben dit "gratades" de la pintura existent donant l'efecte d'una paret totalment surrealista tirant a la més sublim pobresa. Potser el tenir així aquesta paret del local de terapia era un sistema necessari per influir en la guarició dels pacients, cosa que en els diàlegs no s'acaba d'aclarir. El personatge que interpreta a'n Churchill no s'hi assembla gaire, podríen haver trobat un altre actor que s'hi adaptés més a la figura d'aquell primer ministre tant característic.
L'escena i el quadre de diàleg més sensacional de la Pel·lícula i el súmmum de l'atreviment cinemàtografic és, l'interpretació per l'actor principaL del discurs tal com va ser en realitat sense retallar. El Rei Jordi VI en el seu discurs tant esperat per les nacions al final anomena a Deu sense complexes, fent referència a afrontar les adversidats de l'imminent guerra amb l'ajuda de Deu (estil Juana Ortega Catalunya). Invoca no una, sinò dues vegades el nom de Deu al final del discurs.
A ben segur que al Rei Jordi VI li van sortir beneficioses les invocacions de Deu, com si fossin unes pregàries rituals, perque despres ja prou sabem de sobres que el Nazisme va ser derrotat.
El programa Polonia de TV3 ja va treure també una parodia extreta d'aquesta pel·lícula i en aquest cas es tractava de fer la terapia contra els defectes de la parla al conseller Trias per fer-li pronunciar be la "r" en la que mai se'n surt. Van sortir les escenes com en la pel·lícula que fan arrossegar el "malalt" per terra com exercici físic per forçar-lo a perdre el defecte de pronunciació de la R.
Es un film que ha obtingut molts premis i suposo que haurà rebut els nombrosos òscars degut a que el tema és una historia verídica, es un retrat de la monarquia més poderosa del mon en aquell temps (una quarta part dels habitants del planeta), es la historia del mateix pare de l'actual reina d'Anglaterra n'Isabel II, es el començament de la Segona Guerra Mundial, es la primera oportunitat de donar un missatge al mon contra el Nazisme, i es el moment en que Anglaterra declara entrar en la Gran Guerra.
Com a cosa curiosa quan el rei tartamut va a la casa del terapeuta que l'ha de ajudar a guarir-se podem veure que la sala de trobada es un local amb les parets "decorades" o més ben dit "gratades" de la pintura existent donant l'efecte d'una paret totalment surrealista tirant a la més sublim pobresa. Potser el tenir així aquesta paret del local de terapia era un sistema necessari per influir en la guarició dels pacients, cosa que en els diàlegs no s'acaba d'aclarir. El personatge que interpreta a'n Churchill no s'hi assembla gaire, podríen haver trobat un altre actor que s'hi adaptés més a la figura d'aquell primer ministre tant característic.
L'escena i el quadre de diàleg més sensacional de la Pel·lícula i el súmmum de l'atreviment cinemàtografic és, l'interpretació per l'actor principaL del discurs tal com va ser en realitat sense retallar. El Rei Jordi VI en el seu discurs tant esperat per les nacions al final anomena a Deu sense complexes, fent referència a afrontar les adversidats de l'imminent guerra amb l'ajuda de Deu (estil Juana Ortega Catalunya). Invoca no una, sinò dues vegades el nom de Deu al final del discurs.
A ben segur que al Rei Jordi VI li van sortir beneficioses les invocacions de Deu, com si fossin unes pregàries rituals, perque despres ja prou sabem de sobres que el Nazisme va ser derrotat.
El programa Polonia de TV3 ja va treure també una parodia extreta d'aquesta pel·lícula i en aquest cas es tractava de fer la terapia contra els defectes de la parla al conseller Trias per fer-li pronunciar be la "r" en la que mai se'n surt. Van sortir les escenes com en la pel·lícula que fan arrossegar el "malalt" per terra com exercici físic per forçar-lo a perdre el defecte de pronunciació de la R.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
